Τετάρτη 12 Φεβρουαρίου 2020

“WE WANT TO STRENGTHEN THE LINK BETWEEN CATHOLICS AND ORTHODOX, AND WE ARE SUCCEEDING”



(Lucía Montobbio -CR [English version below]) L’arximandrita Cyril Hovorun va ser ordenat dins l’Església ortodoxa. Avui dia resideix a Los Angeles (EUA) on treballa com a professor associat a la Universitat Loyola Marymount, i com a director interí a l’Institut Ecumènic de Huffington. També és professor titular a Suècia, a l’Acadèmia Teològica Sankt Ignatios, i a l’Escola de Teologia d’Estocolm.
Es va llicenciar a l'Acadèmia Teolòunt, i com a director interí a l’Institut Ecumènic de Huffington.gica de Kíev i a la Universitat Nacional d'Atenes,  i doctorar a la Universitat de Durham. Les seves àrees d’especialització són: les primeres tradicions cristianes, l’eclesiologia, i la teologia pública. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen: Will, Action and Freedom: Christological Controversies in the Seventh Century (Boston: Brill, 2008); Meta-Ecclesiology: Chronicles on Church Awareness (Nueva York: Palgrave Macmillan, 2015); i Scaffolds of the Church: Towards Poststructural Ecclesiology (Oregon: Cascade books, 2017).  
A més a més, va presidir el Departament de Relacions Externes de l’Església Ortodoxa d’Ucraïna. Així com, va liderar reformes educatives a l’Església Ortodoxa russa quan va ser primer vicepresident del Comitè del Patriarcat de Moscou.
Cyril Hovorun ha estat convidat a Barcelona per la Fundació Joan Maragall i l’Observatori Blanquerna, per pronunciar la conferència “La relació entre els catòlics i els ortodoxos, estat de la qüestió.”
L’Església ortodoxa s’organitza de forma diferent de la catòlica. Podria descriure’ns quina és la seva estructura?
És clar. Els catòlics tenen una estructura piramidal, totes les esglésies, al final, responen de les directrius del Vaticà, del papa Francesc. En canvi nosaltres, no tenim una autoritat papal similar. El que existeix és una comunitat independent d'Esglésies ortodoxes. Heu de pensar en un sistema similar al d’una comunitat d’estats. Per exemple, agafem la comunitat britànica. Per una banda, trobem estats independents, i per l’altra banda que aquests estats independents comparteixen l’experiència d’imperi britànic, i estan connectats a través de diversos símbols, icones, com per exemple la reina que no té cap poder polític, ni control, és més aviat una figura pública, històrica i cultural.
El mateix passa amb les esglésies ortodoxes. És clar que val aclarir que hi ha dues famílies: les bizantines, i les orientals, que es van establir com a resultat de controvèrsies cristològiques, al s.V. Així i tot, totes elles comparteixen la mateixa memòria respecte a la pertinença de l’Imperi Roma.
Les esglésies ortodoxes són autocèfales, independents entre elles, i al mateix torn col·laboren i mantenen una relació propera. Són unitats independents connectades. Els fidels, a més a més, poden participar de les activitats i propostes que fem sense cap mena de pressió, com en les comunitats catòliques.
Aquesta relació que s’ha de basar en el consentiment també és molt difícil. És per això mateix que entre nosaltres també es troben moltes tensions, desavinences, desacords. I això és perquè no pot existir cap exercici de força, d’autoritat, no hi ha una jerarquia amb un cap d’Església que digui què és el que s’ha de fer. Sí que és cert que tenim el patriarcat ecumènic, però el seu rol és de coordinador, només com a coordinador. És una funció diferent de la que té el Papa de Roma.
Del conflicte no s’escapa, ja sigui amb una estructura vertical, ja sigui amb una d’horitzontal. Això es va evidenciar amb el naixement de l’Església Ortodoxa d’Ucraïna.
Certament, aquest és un exemple clar que evidencia el que provava d’explicar. L’Església Ortodoxa d’Ucraïna va néixer el gener de 2019. A Ucraïna, abans de l’aparició de l’Església Ortodoxa d’Ucraïna, les parròquies es dividien en tres comunitats diferents: l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Moscou, l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Kiev, i l’Església Ortodoxa Independent.
Per norma, cada país té una sola d’església ortodoxa, no?
Sí, en la majoria de països ortodoxos és així. La idea d’una església per nació és històrica. Això no impedeix que puguin aparèixer realitats com la d’Ucraïna.
L’Església Ortodoxa d’Ucraïna neix amb la voluntat d’aplegar a totes les parròquies. Així i tot, l’Església Ortodoxa de Patriarcat de Moscou és encara present a Ucraïna. Malgrat que les parròquies, englobades sota aquesta darrera Església, poden decidir si unir-se a un grup o a l’altre.
La creació de l’Església Ortodoxa d’Ucraïna es va fer efectiva després que el patriarca Bartolomé, de l’Església Ecumènica de Constantinoble, reconegués oficialment l’Església Ortodoxa d’Ucraïna, a través de la signatura del tomos, paraula que en grec vol dir certificat, document, decret que confirma que aquesta Església és legal i canònica, i que hauria de ser reconeguda com a tal. Fet pel qual s’havia estat lluitant des d’inicis del segle XX, podria dir que des del 1917. L’Església Ortodoxa Russa no reconeix aquesta nova església, ells consideren Ucraïna el seu territori canònic.
S’aconsegueix, com bé comenta, el gener de 2019. Durant l’any 2014, Ucraïna viu la crisi de Crimea i les protestes prorusses. Com va influir  aquest escenari geopolític?
És clar que l’agressió de Rússia cap a Ucraïna va accelerar la creació d’aquesta nova església. Però, com dic, fa temps que s’estava demanant. És una llàstima que les esglésies siguin utilitzades en l’àmbit polític i militar. La resposta dels ciutadans, en veure que es patia aquesta instrumentalització, va ser demanar encara amb més força la independència de l’Església. En resum, sí, l’estat d’Ucraïna, la situació en la qual es trobava va ajudar que els fidels ucraïnesos obtinguessin l’Església Ortodoxa Ucraïnesa, però no ha estat l’única causa. Ha estat un treball en equip, entre estat i Església.
Quina és la posició del papa Francesc davant d’aquesta situació?
La posició de l’Església Catòlica és neutra si parlem d’aquest procés intern de l’Església Ortodoxa. El papa Francesc no vol interferir de cap de les maneres. S’avé tant amb l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Muscú, com amb l’Església Ortodoxa d’Ucraïna, com amb l’Església Ecumènica de Constantinoble... el que diu és que aquests són afers interns que pertoca als ortodoxos resoldre. Respecto la seva posició, i la trobo raonable.
A Ucraïna, com bé sabreu, també hi ha catòlics, hi ha una Església Greco-Catòlica que té forces fidels. Alguns d’ells, voldrien que el papa es posicionés de forma més clara, se senten insatisfets amb la neutralitat. Els agradaria que agafés un rol més fort, i així debilitar les relacions amb Putin.
És una situació delicada, complicada. Entenc perfectament la neutralitat del Vaticà.
Al cap i a la fi, la neutralitat també és una posició.
(Riu) I tant, i és de vegades la posició més complexa.
Què em podria dir sobre la relació entre cristians catòlics i cristians ortodoxes al continent europeu?
En termes generals, diria que les relacions són bones i cada vegada millors, i espero que així sigui per més temps. Per descomptat, els afers interns, les tensions de l’Església Ortodoxa ha afectat el diàleg entre les tradicions cristianes.
Què és el que va fer que catòlics i ortodoxes es separessin?
Entre elles es poden trobar qüestions teològiques. Justament, una d'elles neix a Espanya. Es tracta de la Filioque, paraula llatina que significa “i del fill”. Va ser a Toledo, amb el Concili de l’Església Espanyola, on es va dir per primer cop que l’Esperit Sant també procedia del fill, trencant amb el que fins llavors s’havia ensenyat, on el fill era inferior al pare.  La idea que l’Esperit Sant prové del fill i el pare va tenir una bona acollida a occident. Això va suposar una divisió amb l’Est, perquè l’Est pensa que l’Esperit Sant prové només del pare.
Un altre concepte podria ser la natura de la gràcia, per a l’Est la llum que es apòstols van veure al mont Tabor era no creada, va ser la manera en la qual Déu va comunicar-se amb ells, a través d’aquesta llum. Per a occident, aquesta llum no va ser no creada, va ser creada. Avui en dia, diria que aquestes diferències ja no tenen importància en discussions teològiques actuals.
I quines en tenen?
El únic tema que podria tenir una importància especial a dia d’avui, seria el tema de la primacia. Com interpretar qui és el primer en l’Església. Històricament, per als cristians de l’est, l’aparició del Papa de Roma va ser excepcional. Així i tot, aquest rol no és antològic. Per als  ortodoxos no ha d’existir una jerarquia en la jurisdicció, com comentava abans, no tenim una figura com la del papa.  Hi ha esglésies independents, autocèfales. Aquesta discussió antològica encara hi és present de vegades. Crec que això és l’únic que ara mateix continua en els debats. Els altres, podem dir que han estat solucionats a través de l’hermenèutica, a través d’estudis històrics.
Quines propostes, entitats poden incentivar el diàleg entre ortodoxos i cristians?
Existeixen diverses iniciatives. Per a mi la principal seria la Joint International Commission for Theological Dialogue Between the Catholic Church and the Orthodox Church. Aquí es dona un diàleg oficial entre els representants de les esglésies catòliques i ortodoxes, i parlen sobre documents que tenen a veure amb la Primacia.
En una altra escala, també es treballa per aquest mateix propòsit des de l’Institut Ecumènic Huffington.
Sí, treballem justament en això, volem reforçar el vincle entre catòlics i ortodoxos i crec que estem tenint èxit. Parlem de tot el que ens ha dividit històricament, el que ens afecta encara en el present i esperem gestionar i resoldre. Volem promoure aquesta relació, generar oportunitats de trobades fraternes, i fomentar un ecumenisme constructiu. Em sento optimista amb això.
Viu actualment als Estats Units. Un país que té majoria catòlica i protestant. Com és viure en minoria en aquest país?
Depèn en la regió on visquis, trobaràs una majoria o una altra. Per exemple, al Sud de Califòrnia, hi ha moltes persones que provenen de Llatinoamèrica, i doncs, hi haurà un nombre alt de catòlics. A Los Angeles, són majoria, per descomptat. També hi ha força cristians que provenen de l’est d’Europa. De països com Armènia, Síria, o Egipte. Em sento molt ben acollit aquí. Treballant braç a braç amb les institucions i universitats. Veig en els meus companys una mentalitat molt oberta, i és agradable.
Gràcies Cyril.
Gràcies a tu.
ENGLISH VERSION
“We want to strengthen the link between Catholics and Orthodox, and we are succeeding”
Archimandrite Cyril Hovorun is a postdoctoral research at Loyola Marymount University. At LMU, he is on academic leave from Sankt Ignatius Theological Academy in Sweden and the Stockholm School of Theology, where he is a Senior lecturer. His main fields of expertise are early Christian traditions, ecclesiology, and public theology. He has published Will, Action and Freedom: Christological Controversies in the Seventh Century (Leiden; Boston: Brill, 2008) and Meta-Ecclesiology: Chronicles on Church Awareness (New York: Palgrave Macmillan, 2015). Fr Cyril chaired the Department of External relations of the Ukrainian Orthodox Church. He also bore responsibilities for the modernisation of the system of theological education in the Russian Orthodox Church, when he was the first deputy chairman of the Educational Committee of the Moscow Patriarchate. He has been engaged in numerous ecumenical activities, as a member of the Commission on Faith and Order of the World Council of Churches, and as an Orthodox representative to the bilateral dialogues with the Roman Catholic, Anglican, Lutheran and Oriental churches, as well as to the Orthodox-Jewish dialogue.
Cyril Hovorun has been invited to Barcelona by the Joan Maragall Foundation and the Blanquerna Observatory, to deliver the conference “The relationship between Catholics and Orthodox, state of the matter.”
The Orthodox Church is organized differently from the Catholic Church. Could you describe its structure?
Of course. Catholics have a pyramidal structure, all churches, in the end; respond to the guidelines of the Vatican, of Pope Francis. Orthodox do not have a similar papal authority. What exists is a community of independent Orthodox Churches. You have to think of a system similar to a commonwealth. For example, let's look at the British Commonwealth. On the one hand, we find independent states, and on the other hand that these independent states share the experience of the British Empire, and are connected through various symbols, icons, such as the queen who has no political power, or control, is rather public, historical and cultural figure.
The same goes for Orthodox churches. We must put on the table that there are two families: the Byzantines, and the Orientals, which were established as a result of Christological controversies in the 5th century. Even so, they all share the same memory regarding the belonging of the Roman Empire.
Orthodox churches are autocephalous, independent of each other, and at the same time collaborate and maintain a close relationship. They are connected and independent units. Their collaboration is based on consent and not obligation, like in the Catholic Church.
This relationship, that has to be based on consent, is also very difficult. That is why we experience some tensions and disagreements. And this is because there can be no exercise of force, of authority, there is no a hierarch who would say to other churches what has to be done depending on what situation. We have the Ecumenical Patriarch, but his role is coordinating – not like in the case of the Roman Pope.
We do not escape the conflict, either with a vertical structure or with a horizontal one. This was evidenced by the birth of the Orthodox Church of Ukraine.
Certainly, this is a clear example that shows what I was trying to explain. The Orthodox Church of Ukraine was born on January 2019. In Ukraine, before the appearance of the Orthodox Church of Ukraine, the parishes were divided into three different communities: the Orthodox Church of the Patriarchate of Moscow, the Orthodox Church of the Patriarchate of Kiev, and the Independent Orthodox Church.
 As a rule, each country has only one Orthodox Church, right?
Yes, in most orthodox countries it is so. The idea of one church per nation is historical. This does not prevent realities such as Ukraine.
The Orthodox Church of Ukraine was born with the will to gather all parishes. Even so, the Orthodox Church of Patriarchate of Moscow is still present in Ukraine. Although the parishes, encompassed under this Church, can decide whether to join one group or the other.
The creation of the Orthodox Church of Ukraine became effective after Patriarch Bartholomew, of the Ecumenical Patriarchate of Constantinople, officially recognized the Orthodox Church of Ukraine, through the tomos, a word that in Greek means certificate, document, confirming that this Church is legal and canonical, and that it would have to be recognized as such. Fact for which he had been fighting since the early twentieth century, I could say that since 1917. The Russian Orthodox Church does not recognize this new church; they consider Ukraine their canonical territory.
It is achieved, as you comment, in January 2019. During 2014, Ukraine is experiencing the Crimean crisis and pro-Russian protests. How did this geopolitical scenario influence?
It is clear that Russia's aggression against Ukraine accelerated the creation of this new Church. But, as I said before, it has been asking for some time. It is a pity that the churches are used in the political and military sphere. The response of the citizens, seeing that this instrumentalization was suffered, was to ask even more strongly for the independence of the Church. In short, yes, the state of Ukraine, the situation it was in helping the Ukrainian faithful obtain the Ukrainian Orthodox Church, but it was not the only cause. It has been teamwork, between state and Church.
What is the position of Pope Francis in this situation?
The position of the Catholic Church is neutral if we talk about this internal process of the Orthodox Church. Pope Francis does not want to interfere in any way. It is understood both with the Patriarchate of Moscow, and with the Orthodox Church of Ukraine, as with the Ecumenical Patriarchate of Constantinople ... what it says is that these are internal matters that correspond to the Orthodox resolve. I respect this position, and I find it reasonable.
In Ukraine, as you well know, there are also Catholics, there is a Greco-Catholic Church that has many faithful. Some of them would like the Pope to position itself more clearly, they feel dissatisfied with neutrality. They would like him to take a stronger role and to weaken relations with Putin.
It is a delicate, complicated situation. I fully understand the neutrality of the Vatican.
After all, neutrality is also a position.
(Laughs) Of course and it's sometimes the most complicated position.
What could you tell me about the relationship between Catholic Christians and Orthodox Christians on the European continent?
In general terms, I would say that relations are good and getting better, and I hope it will be that way for long. Of course, internal affairs, the tensions of the Orthodox Church have affected the dialogue between Christian traditions.
What caused the separation between Catholics and Orthodox?
They separated for different reasons. Among them, you can find theological issues. Precisely, one of them was born in Spain. This is the Filioque, latin word that means "and the son." It was in Toledo, during the Council of the Spanish Church, that it was said for the first time that the Holy Spirit also came from the son, breaking with what had been taught until then, where the son was inferior to the father. The idea that the Holy Spirit comes from the son and the father was well received in the West. This meant a division with the East, because the East thinks that the Holy Spirit comes only from the father.
Another concept could be the nature of grace, for the East the light that the apostles saw on Mount Tabor was uncreated; it was the way in which God communicated with them, through this light. For the West, this light was not uncreated, it was created. Today, I would say that these differences no longer matter in current theological discussions.
And which ones are important?
The only subject, which could be of special importance today, would be the subject of Primacy. How to interpret who is first in the Church. Historically, for Eastern Christians, the appearance of the Pope of Rome was exceptional. Even so, this role is not anthological. For the Orthodox there does not have to be a hierarchy in the jurisdiction, as I said before, we do not have a figure like the Pope. There are independent churches, autocephals. This anthological discussion is still present sometimes. I think this is the only thing that continues in the debates right now. The other issues ... we can say that they have been solved through hermeneutics, through historical studies.
What proposals can encourage dialogue between Orthodox and Christians?
There are several initiatives. In my opinion, the main one would be the Joint International Commission for Theological Dialogue Between the Catholic Church and the Orthodox Church. Here there is an official dialogue between the representatives of the Catholic and Orthodox churches, and they talk about documents that have to do with the Primacy.
You also work for this same purpose in the Huffington Ecumenical Institute.
Yes, we work precisely on this, we want to strengthen the link between Catholics and Orthodox and I think we are succeeding. We talk about everything that has historically divided us, which still affects us in the present and we hope to manage and resolve. We want to promote this relationship, generate opportunities for fraternal encounters, and foster constructive ecumenism. I feel optimistic about this.
You currently live in the United States, a country that has a Catholic and Protestant majority. What is it like to live in a minority in this country?
It depends on the region where you live, you will find a majority or another. For example, in Southern California, there are many people who come from Latin America, and so, there will be a high number of Catholics. In Los Angeles they are a majority, of course. There are also quite a few Christians who come from Eastern Europe, from countries like Armenia, Syria, or Egypt. I feel very welcome here. Working side by side with institutions and universities, I see in my fellows a very open mentality, and it's nice.
Thanks Cyril.
Thanks to you.