(Lucía Montobbio -CR [English version below]) L’arximandrita Cyril Hovorun va ser ordenat dins l’Església ortodoxa. Avui dia resideix a Los Angeles (EUA) on treballa com a professor associat a la Universitat Loyola Marymount, i com a director interí a l’Institut Ecumènic de Huffington. També és professor titular a Suècia, a l’Acadèmia Teològica Sankt Ignatios, i a l’Escola de Teologia d’Estocolm.
Es va llicenciar a l'Acadèmia Teolòunt, i com a director interí a l’Institut Ecumènic de
Huffington.gica de Kíev i a la Universitat
Nacional d'Atenes, i doctorar a la Universitat de Durham. Les seves
àrees d’especialització són: les primeres tradicions cristianes,
l’eclesiologia, i la teologia pública. És autor de diversos llibres,
entre els quals destaquen: Will, Action and Freedom: Christological Controversies in the Seventh Century (Boston: Brill, 2008); Meta-Ecclesiology: Chronicles on Church Awareness (Nueva York: Palgrave Macmillan, 2015); i Scaffolds of the Church: Towards Poststructural Ecclesiology (Oregon: Cascade books, 2017).
A més a més, va presidir el Departament de Relacions Externes de
l’Església Ortodoxa d’Ucraïna. Així com, va liderar reformes educatives a
l’Església Ortodoxa russa quan va ser primer vicepresident del Comitè
del Patriarcat de Moscou.
Cyril Hovorun ha estat convidat a Barcelona per la Fundació Joan Maragall i l’Observatori Blanquerna, per pronunciar la conferència “La relació entre els catòlics i els ortodoxos, estat de la qüestió.”
L’Església ortodoxa s’organitza de forma diferent de la catòlica. Podria descriure’ns quina és la seva estructura?
És clar. Els catòlics tenen una estructura piramidal, totes les
esglésies, al final, responen de les directrius del Vaticà, del papa
Francesc. En canvi nosaltres, no tenim una autoritat papal similar. El
que existeix és una comunitat independent d'Esglésies ortodoxes. Heu de
pensar en un sistema similar al d’una comunitat d’estats. Per exemple,
agafem la comunitat britànica. Per una banda, trobem estats
independents, i per l’altra banda que aquests estats independents
comparteixen l’experiència d’imperi britànic, i estan connectats a
través de diversos símbols, icones, com per exemple la reina que no té
cap poder polític, ni control, és més aviat una figura pública,
històrica i cultural.
El mateix passa amb les esglésies ortodoxes. És clar que val aclarir
que hi ha dues famílies: les bizantines, i les orientals, que es van
establir com a resultat de controvèrsies cristològiques, al s.V. Així i
tot, totes elles comparteixen la mateixa memòria respecte a la
pertinença de l’Imperi Roma.
Les esglésies ortodoxes són autocèfales, independents entre elles, i
al mateix torn col·laboren i mantenen una relació propera. Són unitats
independents connectades. Els fidels, a més a més, poden participar de
les activitats i propostes que fem sense cap mena de pressió, com en les
comunitats catòliques.
Aquesta relació que s’ha de basar en el consentiment també és molt
difícil. És per això mateix que entre nosaltres també es troben moltes
tensions, desavinences, desacords. I això és perquè no pot existir cap
exercici de força, d’autoritat, no hi ha una jerarquia amb un cap
d’Església que digui què és el que s’ha de fer. Sí que és cert que tenim
el patriarcat ecumènic, però el seu rol és de coordinador, només com a
coordinador. És una funció diferent de la que té el Papa de Roma.
Del conflicte no s’escapa, ja sigui amb una estructura
vertical, ja sigui amb una d’horitzontal. Això es va evidenciar amb el
naixement de l’Església Ortodoxa d’Ucraïna.
Certament, aquest és un exemple clar que evidencia el que provava
d’explicar. L’Església Ortodoxa d’Ucraïna va néixer el gener de 2019. A
Ucraïna, abans de l’aparició de l’Església Ortodoxa d’Ucraïna, les
parròquies es dividien en tres comunitats diferents: l’Església Ortodoxa
del Patriarcat de Moscou, l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Kiev, i
l’Església Ortodoxa Independent.
Per norma, cada país té una sola d’església ortodoxa, no?
Sí, en la majoria de països ortodoxos és així. La idea d’una església
per nació és històrica. Això no impedeix que puguin aparèixer realitats
com la d’Ucraïna.
L’Església Ortodoxa d’Ucraïna neix amb la voluntat d’aplegar a totes
les parròquies. Així i tot, l’Església Ortodoxa de Patriarcat de Moscou
és encara present a Ucraïna. Malgrat que les parròquies, englobades sota
aquesta darrera Església, poden decidir si unir-se a un grup o a
l’altre.
La creació de l’Església Ortodoxa d’Ucraïna es va fer efectiva
després que el patriarca Bartolomé, de l’Església Ecumènica de
Constantinoble, reconegués oficialment l’Església Ortodoxa d’Ucraïna, a
través de la signatura del tomos, paraula que en grec vol dir
certificat, document, decret que confirma que aquesta Església és legal i
canònica, i que hauria de ser reconeguda com a tal. Fet pel qual
s’havia estat lluitant des d’inicis del segle XX, podria dir que des del
1917. L’Església Ortodoxa Russa no reconeix aquesta nova església, ells
consideren Ucraïna el seu territori canònic.
S’aconsegueix, com bé comenta, el gener de 2019. Durant l’any
2014, Ucraïna viu la crisi de Crimea i les protestes prorusses. Com va
influir aquest escenari geopolític?
És clar que l’agressió de Rússia cap a Ucraïna va accelerar la
creació d’aquesta nova església. Però, com dic, fa temps que s’estava
demanant. És una llàstima que les esglésies siguin utilitzades en
l’àmbit polític i militar. La resposta dels ciutadans, en veure que es
patia aquesta instrumentalització, va ser demanar encara amb més força
la independència de l’Església. En resum, sí, l’estat d’Ucraïna, la
situació en la qual es trobava va ajudar que els fidels ucraïnesos
obtinguessin l’Església Ortodoxa Ucraïnesa, però no ha estat l’única
causa. Ha estat un treball en equip, entre estat i Església.
Quina és la posició del papa Francesc davant d’aquesta situació?
La posició de l’Església Catòlica és neutra si parlem d’aquest procés
intern de l’Església Ortodoxa. El papa Francesc no vol interferir de
cap de les maneres. S’avé tant amb l’Església Ortodoxa del Patriarcat de
Muscú, com amb l’Església Ortodoxa d’Ucraïna, com amb l’Església
Ecumènica de Constantinoble... el que diu és que aquests són afers
interns que pertoca als ortodoxos resoldre. Respecto la seva posició, i
la trobo raonable.
A Ucraïna, com bé sabreu, també hi ha catòlics, hi ha una Església
Greco-Catòlica que té forces fidels. Alguns d’ells, voldrien que el papa
es posicionés de forma més clara, se senten insatisfets amb la
neutralitat. Els agradaria que agafés un rol més fort, i així debilitar
les relacions amb Putin.
És una situació delicada, complicada. Entenc perfectament la neutralitat del Vaticà.
Al cap i a la fi, la neutralitat també és una posició.
(Riu) I tant, i és de vegades la posició més complexa.
Què em podria dir sobre la relació entre cristians catòlics i cristians ortodoxes al continent europeu?
En termes generals, diria que les relacions són bones i cada vegada
millors, i espero que així sigui per més temps. Per descomptat, els
afers interns, les tensions de l’Església Ortodoxa ha afectat el diàleg
entre les tradicions cristianes.
Què és el que va fer que catòlics i ortodoxes es separessin?
Entre elles es poden trobar qüestions teològiques. Justament, una
d'elles neix a Espanya. Es tracta de la Filioque, paraula llatina que
significa “i del fill”. Va ser a Toledo, amb el Concili de l’Església
Espanyola, on es va dir per primer cop que l’Esperit Sant també procedia
del fill, trencant amb el que fins llavors s’havia ensenyat, on el fill
era inferior al pare. La idea que l’Esperit Sant prové del fill i el
pare va tenir una bona acollida a occident. Això va suposar una divisió
amb l’Est, perquè l’Est pensa que l’Esperit Sant prové només del pare.
Un altre concepte podria ser la natura de la gràcia, per a l’Est la
llum que es apòstols van veure al mont Tabor era no creada, va ser la
manera en la qual Déu va comunicar-se amb ells, a través d’aquesta llum.
Per a occident, aquesta llum no va ser no creada, va ser creada. Avui
en dia, diria que aquestes diferències ja no tenen importància en
discussions teològiques actuals.
I quines en tenen?
El únic tema que podria tenir una importància especial a dia d’avui,
seria el tema de la primacia. Com interpretar qui és el primer en
l’Església. Històricament, per als cristians de l’est, l’aparició del
Papa de Roma va ser excepcional. Així i tot, aquest rol no és antològic.
Per als ortodoxos no ha d’existir una jerarquia en la jurisdicció, com
comentava abans, no tenim una figura com la del papa. Hi ha esglésies
independents, autocèfales. Aquesta discussió antològica encara hi és
present de vegades. Crec que això és l’únic que ara mateix continua en
els debats. Els altres, podem dir que han estat solucionats a través de
l’hermenèutica, a través d’estudis històrics.
Quines propostes, entitats poden incentivar el diàleg entre ortodoxos i cristians?
Existeixen diverses iniciatives. Per a mi la principal seria la Joint
International Commission for Theological Dialogue Between the Catholic
Church and the Orthodox Church. Aquí es dona un diàleg oficial entre els
representants de les esglésies catòliques i ortodoxes, i parlen sobre
documents que tenen a veure amb la Primacia.
En una altra escala, també es treballa per aquest mateix propòsit des de l’Institut Ecumènic Huffington.
Sí, treballem justament en això, volem reforçar el vincle entre
catòlics i ortodoxos i crec que estem tenint èxit. Parlem de tot el que
ens ha dividit històricament, el que ens afecta encara en el present i
esperem gestionar i resoldre. Volem promoure aquesta relació, generar
oportunitats de trobades fraternes, i fomentar un ecumenisme
constructiu. Em sento optimista amb això.
Viu actualment als Estats Units. Un país que té majoria catòlica i protestant. Com és viure en minoria en aquest país?
Depèn en la regió on visquis, trobaràs una majoria o una altra. Per
exemple, al Sud de Califòrnia, hi ha moltes persones que provenen de
Llatinoamèrica, i doncs, hi haurà un nombre alt de catòlics. A Los
Angeles, són majoria, per descomptat. També hi ha força cristians que
provenen de l’est d’Europa. De països com Armènia, Síria, o Egipte. Em
sento molt ben acollit aquí. Treballant braç a braç amb les institucions
i universitats. Veig en els meus companys una mentalitat molt oberta, i
és agradable.
Gràcies Cyril.
Gràcies a tu.
ENGLISH VERSION
“We want to strengthen the link between Catholics and Orthodox, and we are succeeding”
Archimandrite Cyril Hovorun is a postdoctoral
research at Loyola Marymount University. At LMU, he is on academic leave
from Sankt Ignatius Theological Academy in Sweden and the Stockholm
School of Theology, where he is a Senior lecturer. His main fields of
expertise are early Christian traditions, ecclesiology, and public
theology. He has published Will, Action and Freedom: Christological
Controversies in the Seventh Century (Leiden; Boston: Brill, 2008) and
Meta-Ecclesiology: Chronicles on Church Awareness (New York: Palgrave
Macmillan, 2015). Fr Cyril chaired the Department of External relations
of the Ukrainian Orthodox Church. He also bore responsibilities for the
modernisation of the system of theological education in the Russian
Orthodox Church, when he was the first deputy chairman of the
Educational Committee of the Moscow Patriarchate. He has been engaged in
numerous ecumenical activities, as a member of the Commission on Faith
and Order of the World Council of Churches, and as an Orthodox
representative to the bilateral dialogues with the Roman Catholic,
Anglican, Lutheran and Oriental churches, as well as to the
Orthodox-Jewish dialogue.
Cyril Hovorun has been invited to Barcelona by the Joan Maragall
Foundation and the Blanquerna Observatory, to deliver the conference
“The relationship between Catholics and Orthodox, state of the matter.”
The Orthodox Church is organized differently from the Catholic Church. Could you describe its structure?
Of course. Catholics have a pyramidal structure, all churches, in the
end; respond to the guidelines of the Vatican, of Pope Francis.
Orthodox do not have a similar papal authority. What exists is a
community of independent Orthodox Churches. You have to think of a
system similar to a commonwealth. For example, let's look at the British
Commonwealth. On the one hand, we find independent states, and on the
other hand that these independent states share the experience of the
British Empire, and are connected through various symbols, icons, such
as the queen who has no political power, or control, is rather public,
historical and cultural figure.
The same goes for Orthodox churches. We must put on the table that
there are two families: the Byzantines, and the Orientals, which were
established as a result of Christological controversies in the 5th
century. Even so, they all share the same memory regarding the belonging
of the Roman Empire.
Orthodox churches are autocephalous, independent of each other, and
at the same time collaborate and maintain a close relationship. They are
connected and independent units. Their collaboration is based on
consent and not obligation, like in the Catholic Church.
This relationship, that has to be based on consent, is also very
difficult. That is why we experience some tensions and disagreements.
And this is because there can be no exercise of force, of authority,
there is no a hierarch who would say to other churches what has to be
done depending on what situation. We have the Ecumenical Patriarch, but
his role is coordinating – not like in the case of the Roman Pope.
We do not escape the conflict, either with a vertical structure
or with a horizontal one. This was evidenced by the birth of the
Orthodox Church of Ukraine.
Certainly, this is a clear example that shows what I was trying to
explain. The Orthodox Church of Ukraine was born on January 2019. In
Ukraine, before the appearance of the Orthodox Church of Ukraine, the
parishes were divided into three different communities: the Orthodox
Church of the Patriarchate of Moscow, the Orthodox Church of the
Patriarchate of Kiev, and the Independent Orthodox Church.
As a rule, each country has only one Orthodox Church, right?
Yes, in most orthodox countries it is so. The idea of one church per
nation is historical. This does not prevent realities such as Ukraine.
The Orthodox Church of Ukraine was born with the will to gather all
parishes. Even so, the Orthodox Church of Patriarchate of Moscow is
still present in Ukraine. Although the parishes, encompassed under this
Church, can decide whether to join one group or the other.
The creation of the Orthodox Church of Ukraine became effective after
Patriarch Bartholomew, of the Ecumenical Patriarchate of
Constantinople, officially recognized the Orthodox Church of Ukraine,
through the tomos, a word that in Greek means certificate, document,
confirming that this Church is legal and canonical, and that it would
have to be recognized as such. Fact for which he had been fighting since
the early twentieth century, I could say that since 1917. The Russian
Orthodox Church does not recognize this new church; they consider
Ukraine their canonical territory.
It is achieved, as you comment, in January 2019. During 2014,
Ukraine is experiencing the Crimean crisis and pro-Russian protests.
How did this geopolitical scenario influence?
It is clear that Russia's aggression against Ukraine accelerated the
creation of this new Church. But, as I said before, it has been asking
for some time. It is a pity that the churches are used in the political
and military sphere. The response of the citizens, seeing that this
instrumentalization was suffered, was to ask even more strongly for the
independence of the Church. In short, yes, the state of Ukraine, the
situation it was in helping the Ukrainian faithful obtain the Ukrainian
Orthodox Church, but it was not the only cause. It has been teamwork,
between state and Church.
What is the position of Pope Francis in this situation?
The position of the Catholic Church is neutral if we talk about this
internal process of the Orthodox Church. Pope Francis does not want to
interfere in any way. It is understood both with the Patriarchate of
Moscow, and with the Orthodox Church of Ukraine, as with the Ecumenical
Patriarchate of Constantinople ... what it says is that these are
internal matters that correspond to the Orthodox resolve. I respect this
position, and I find it reasonable.
In Ukraine, as you well know, there are also Catholics, there is a
Greco-Catholic Church that has many faithful. Some of them would like
the Pope to position itself more clearly, they feel dissatisfied with
neutrality. They would like him to take a stronger role and to weaken
relations with Putin.
It is a delicate, complicated situation. I fully understand the neutrality of the Vatican.
After all, neutrality is also a position.
(Laughs) Of course and it's sometimes the most complicated position.
What could you tell me about the relationship between Catholic Christians and Orthodox Christians on the European continent?
In general terms, I would say that relations are good and getting
better, and I hope it will be that way for long. Of course, internal
affairs, the tensions of the Orthodox Church have affected the dialogue
between Christian traditions.
What caused the separation between Catholics and Orthodox?
They separated for different reasons. Among them, you can find
theological issues. Precisely, one of them was born in Spain. This is
the Filioque, latin word that means "and the son." It was in
Toledo, during the Council of the Spanish Church, that it was said for
the first time that the Holy Spirit also came from the son, breaking
with what had been taught until then, where the son was inferior to the
father. The idea that the Holy Spirit comes from the son and the father
was well received in the West. This meant a division with the East,
because the East thinks that the Holy Spirit comes only from the father.
Another concept could be the nature of grace, for the East the light
that the apostles saw on Mount Tabor was uncreated; it was the way in
which God communicated with them, through this light. For the West, this
light was not uncreated, it was created. Today, I would say that these
differences no longer matter in current theological discussions.
And which ones are important?
The only subject, which could be of special importance today, would
be the subject of Primacy. How to interpret who is first in the Church.
Historically, for Eastern Christians, the appearance of the Pope of Rome
was exceptional. Even so, this role is not anthological. For the
Orthodox there does not have to be a hierarchy in the jurisdiction, as I
said before, we do not have a figure like the Pope. There are
independent churches, autocephals. This anthological discussion is still
present sometimes. I think this is the only thing that continues in the
debates right now. The other issues ... we can say that they have been
solved through hermeneutics, through historical studies.
What proposals can encourage dialogue between Orthodox and Christians?
There are several initiatives. In my opinion, the main one would be
the Joint International Commission for Theological Dialogue Between the
Catholic Church and the Orthodox Church. Here there is an official
dialogue between the representatives of the Catholic and Orthodox
churches, and they talk about documents that have to do with the
Primacy.
You also work for this same purpose in the Huffington Ecumenical Institute.
Yes, we work precisely on this, we want to strengthen the link
between Catholics and Orthodox and I think we are succeeding. We talk
about everything that has historically divided us, which still affects
us in the present and we hope to manage and resolve. We want to promote
this relationship, generate opportunities for fraternal encounters, and
foster constructive ecumenism. I feel optimistic about this.
You currently live in the United States, a country that has a
Catholic and Protestant majority. What is it like to live in a minority
in this country?
It depends on the region where you live, you will find a majority or
another. For example, in Southern California, there are many people who
come from Latin America, and so, there will be a high number of
Catholics. In Los Angeles they are a majority, of course. There are also
quite a few Christians who come from Eastern Europe, from countries
like Armenia, Syria, or Egypt. I feel very welcome here. Working side by
side with institutions and universities, I see in my fellows a very
open mentality, and it's nice.
Thanks Cyril.
Thanks to you.